Històries de Corbera | 14 de gener de 1.836 (publicat a Trobar-ho Tot l'any 2015)
Hi ha dates que queden en el record d'un poble per moltes i diferents raons. Aquesta potser no dirà res a ningú, simplement per la llunyania en el temps, però va ser molt sentida i recordada pels nostres avantpassats. Fem una mica d'història.
L'anomenada "Guerra del Francès" que va suportar el nostre país a principis del segle XVIII, va anar acompanyada de moltes desgràcies per a les famílies dels pobles a l'entorn de la capital. Les masies del nostre poble, moltes vegades per raons estratègiques, van servir de refugi a famílies perseguides de Martorell, Sant Andreu de la Barca i Molins de Rei. Aquests llocs eren camí de pas dels exèrcits francesos que els saquejaven per després incendiar-los. També, en el sentit més militar, coneixem que el Batalló de Caçadors de Catalunya, sota el comandament de Josep Manso i Solà, tenia fortificada la carretera de València al seu pas per Vallirana. Un altre punt ocupat pels guerrillers catalans era el Coll del Portell, pas d'enllaç entre el Baix Llobregat i el Penedès. Als voltants de la Creu de l'Aregall, en un indret conegut per el Pla dels Voluntaris, existia un campament d'instrucció militar i allistament de voluntaris d'aquella llarga guerra. El monestir de Sant Ponç i el Casal de Santa Magdalena en més d'una ocasió allotjaren les tropes del país. A l'arxiu parroquial de Santa Maria hi consten defuncions a causa d'aquests indrets propers a la guerra i així es registrà la mort, el 12 de juny de 1.808, d'un home sense cap identitat a la Costa de Sant Joan. Igualment l'11 de juny de 1.808 es donà sepultura a Antón Capellades, marit de Francesca Fisa, trobat a Sant Ponç.
Anys més tard, a Barcelona, es produïren aldarulls que van culminar amb la crema de convents i l'assassinat del general Bassas. Durant un llarg període de temps els elements exaltats foren, degut a la manca d'autoritat del governador, els amos de la ciutat. Als pobles veïns molts caps de família, simpatitzants dels "carlins", havien estat detinguts i empresonats a la Ciutadella. Arribada l'alba del 14 de gener de 1.836 una partida de gent armada, descontrolada i permesa per l'autoritat, assaltà la Ciutadella i, sense previ avís ni resta de judici, acabà amb la vida dels empresonats en mig d'un bany de sang. Cercant els arxius s'ha pogut establir la llista dels corberencs que van perdre la vida a mans dels facinerosos: Lluís Mestres, Miquel Roca i Ros, Lluís Borrut, Joan Roig, Jaume Bertràn, Ramón Pujol, Salvador Aguilera i Marcel, Domingo Aregall, Josep Canut, Antón Rivas i Bonaventura Ballesta. Onze innocents que estaven a la presó esperant un judici el més just possible, executats per una partida d'incontrolats. Onze corberencs que van donar la vida sense cap causa.
D'aquest multitudinari assassinat portat a terme en va ser testimoni, en primera persona, el corberenc Eudald Pelegrí, que es va escapolir miraculosament en mig de l'aldarull i la confusió i ho deixà per escrit el 2 de febrer de 1.836.
Text · Joan Renau i Turbau
Fotos · l'Abans i Trobar-ho Tot
