Història | història de la Palma de Cervelló
La Palma i els seus origens
La primera vegada que trobem el nom de la Palma en un document data del 924. La gran baronia de Cervelló comprenia els llocs, pobles i parròquies de Cervelló, la Palma, Santa Coloma de Cervelló, amb Castellnou de Cervelló (a l’actual Sant Vicenç dels Horts), Pallejà, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls.
Possiblement, poc després d’aquest període, entre els segles X i XI, ja assegurat l’assentament, va ser quan devien construir la sagrera que els arqueòlegs van descobrir en les excavacions de la plaça de l’Església de la Palma, fetes el 2004. L’organització civil i eclesiàstica és encomanada pels comtes i el bisbe de Barcelona als ordes religiosos i a la noblesa: el primer topònim de la Palma conegut en un document, del 964, és el que cita la donació de Lodelle i els seus fills al monestir benedictí de Sant Cugat. També el 966, Sant Cugat rep una altra donació d’Epanesinda i el seu fill Audesind, d’un terreny de la Palma. Després d’un llarg litigi entre les parròquies de Cervelló i la Palma de Cervelló, la Palma va aconseguir erigirse en parròquia el 29 de desembre de 1867. El bisbe de Barcelona, l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Dr. D. Pantaleó Montserrat Navarro va inaugurar la nova parròquia de Santa Maria de la Palma.
Sembla ser que, des de 1911, funcionava una comissió segregacionista a la Palma, la qual va aconseguir que el 28 de maig de 1937 el conseller de Governació i Assistència Social de la Generalitat Republicana concedís la segregació del municipi de la Palma de Cervelló del terme municipal de Cervelló. Mitjançant aquest decret del 6 de gener de 1938 la Palma esdevenia de fet independent; així doncs tenia alcalde, càrrec que va ocupar Pasqual Ollé, tenia un segell propi, i, a més, podia emetre bitllets propis. L’any 1944 la Palma de Cervelló va deixar de constar com a Entitat Local Menor i va passar a ser considerada com una aldea, en català llogaret, que jurídicament es defineix com un assentament humà de mida molt petita que no disposa d’ajuntament. El gener de 1988 es va constituir formalment la Comissió Promotora per a la Segregació de la Palma per demanar a la Generalitat la segregació de Cervelló, amb els límits territorials basats en la delimitació obtinguda el 1938. Després de molts anys de negociacions, el Consell Executiu de la Generalitat, reunit el dimarts 21 de juliol de 1998, va aprovar el decret de segregació de la Palma del municipi de Cervelló, però amb els límits territorials proposats per Cervelló. D’aquesta manera, el 30 de desembre de 1998 es va constituir oficialment l’Ajuntament de la Palma de Cervelló.
La Palma de Cervelló va celebrar l'any 2018 els 20 anys de la independència de Cervelló. Per commemorar aquesta fita històrica i molt preuada pels habitants de la Palma, el desembre del mateix any es va editar el llibre infantil Els secrets de la Palma, per acostar la mainada a la història, les tradicions i els llocs més bonics i emblemàtics del nostre poble. La primera part és un joc en forma de conte en què en Joan i la Rita –els protagonistes– hauran de seguir tot un conjunt de pistes fins a trobar tots els secrets del poble. La segona explica amb un llenguatge molt planer la història més recent de la Palma. Les il·lustracions són de Roser Calafell i ha estat escrit per Mar Capmany, Montse Pascual i Jordi Roig.
En paral·lel, l'Ajuntament des de l'àrea de Cultura ha creat la Memòria Digital, per recollir els documents que mostren la nostra història i la de la nostra gent mitjançant la fotografia. Ja se n'han recollit unes 3.000, que van des de començaments del segle XX fins a l'actualitat, i que retraten persones i paisatges, edificis, vehicles, equipaments municipals i activitats socials, bàsicament la cultura popular de la Palma.
El mes de juny del 2019 es van inaugurar les obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Joan del Pla. Un dels valor històrics més preuats del municipi, amb un entorn privilegiat que també s’ha condicionat per convertir-lo en un parc per passejar, jugar i tenir contacte amb la natura. També es va unir el nucli del poble amb la urbanització de Can Vidal, per garantir la continuïtat per a vianants des del final del camí de Can Vidal fins a l’inici de la vorera sud de l’avinguda Catalunya a través d’una plataforma única per donar la sensació d’unitat visual a l’usuari.
Text · Ajuntament
Fotos · Ajuntament i Trobar-ho Tot
