Història | història del poble de Pallejà i la urbanització de Fontpineda
Història de Pallejà i Fontpineda
L’antiga "villa Palaiano", actual Pallejà, està documentada de l’any 910, si bé fou en el testament del comte Miró de Barcelona, fent donació de l’església de Santa Eulàlia de Pallejà a la seu de Barcelona l’any 965, quan es fa palesa l’antiguitat d’aquesta població. Aquest indret va passar de les mans i el poder de la família Clariana, allà pel segle XII, als Alomar i més tard als Torrelles.
Pere de Torrelles, casat amb Elionor de Relat no van tenir descendència, heretant les propietats el seu nebot, Pere Antoni de Torrelles i Bell-lloc. En el decurs dels anys Pallejà fou heretada per Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment de la casa dels Sentmenat.
A començaments del segle XII existia una petita fortificació que es va esdevenir en castell i que sortosament encara el podem gaudir. Va ser en el decurs del segle XVIII, sota el regnat de Carles III que es va construir una nova carretera i l’esmentat castell es va convertir en hostal per a carruatges i vianants. Cal esmentar que durant la "guerra del francès" fou caserna de l’exèrcit del general Manso, ja que mantenia un campament en l’anomenat Pla dels Voluntaris en la veïna població de Corbera. Actualment la propietària és la Marquesa de Sentmenat.
Al segle XIX es va construir una nova seu parroquial situada per damunt de la via del tren. Es va començar l’any 1832 si bé va tardar trenta anys en acabar-se. Allà es van traslladar els antics retaules de l’església de Santa Eulàlia que, desgraciadament es van perdre en els esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola.
Els orígens de Fontpineda, indret avui pertanyent a Pallejà, poden ser els de la masia de Can Montmany de Sobre-Roca, encara que hagin discrepàncies al respecte. D’orígen l’indret pertanyia als senyors de Cervelló. Es parla de lluites entre aquests i els de Corbera que van necessitar la intervenció dels més poderosos per apaivagar els enfrontaments.
Els primitius propietaris de la masia foren òbviament els Montmany, però a mitjans del segle passat, per manca de successió directe, la masia va passar a mans de la família Bosch i Tobella fins que l’any 1941 va ser adquirida per la família Tarruella i Lacour.
En un període que va des de la guerra civil fins l’any 1959, aquest territori va allotjar "polvorins" de l’exèrcit espanyol fets pels condemnats polítics. El primer i de més capacitat va ser lo que avui es coneix com "La cova", espai lúdic que conserva l’arquitectura original. A la dècada dels seixanta i de la mà del promotor Marià Trabal, aquest indret es va reconvertir en una urbanització.
Text · Joan Renau i Turbau
Fotos · Ajuntament i Trobar-ho Tot
