Història | històries de Corbera de Llobregat
La diversitat d’hàbitats de Corbera
El clima de les nostres contrades és de tipus mediterrani, tot i que l’altura, el relleu accidentat i la topografia d’aquest entorn de muntanya tan variat a causa dels desnivells i les fondalades, fan que, en pocs quilòmetres, es produeixin forts contrastos tèrmics fins al punt que no és estrany que a l’hivern es registrin algunes nevades. A més, la disposició del relleu afavoreix que les valls interiors tinguin una tendència continental amb una destacada estació seca i amb una primavera i una tardor plujoses que encaixen millor en un clima mediterrani subhumit de major precipitació amb episodis tempestuosos que omplen d’aigua els barrancs i fondos de vall i fan créixer de manera sobtada el cabal de torrents i rieres. Aquestes crescudes fan brotar la vegetació de ribera. Per altra banda el tipus de sòl en algunes zones més pedregoses, i les condicions de zona ventosa, afavoreixen la formació de vegetació de garriga composta per mates, arbusts i arbres baixos. Finalment, la vegetació s’alterna amb camps de conreus de secà (olivera, fruiterars i vinyes) i d’horta.
Tenim per tant un clima variat que ha afavorit la riquesa i diversitat d’hàbitats.
El tipus de bosc originari és l’alzinar, una espècie que aguanta bé la sequera de l’estiu, acompanyat d’una densa i rica vegetació de sotabosc d’espècies arbustives. A vegades l’alzinar s’alterna amb roures, que antigament eren força abundants. En algunes fondalades hi ha excepcionalment lloredes, però atès que són molt fràgils com menys es coneguin i es freqüentin, millor. Actualment, la massa forestal més important de Corbera està formada de pi blanc i, de vegades, pins pinyoners, tot i que sovint es veu l’alzinar en creixement per sota.
Un altre tipus d’hàbitat és la garriga de matolls baixos. Als prats, marges i terres abandonades hi ha herbassars amb diferents plantes gramínies. Quan augmenta la presència de roca, en terreny més exposat al vent i en zones calcàries o més seques com a la zona del Puig d’Agulles i als espadats del Roc Forellac, hi trobem la màquia, formada per una vegetació d’arbustos densos i ombrívols i amb denses mates de garriga, coscoll, càrritx i algunes savines. El romaní s’alterna amb mates petites d’espígol, farigola i estepa en totes les varietats. Una altra espècie interessant és el boix, que normalment només es troba a les rouredes seques i que a les nostres muntanyes pot conviure amb el margalló, dues espècies suposadament antagòniques que són un bonic contrast que ens ofereix la natura.
Especialment fràgil és l’ecosistema de capçal de riera. A les riberes, les gatelledes són les comunitats més comunes. Hi podem trobar àlbers, pollancres, lledoners, avellaners i plataners que van ser plantats, com ho palesa la seva disposició en línia. Alguns fondos de torrents són despullats i tan sols tenen càrritx i altres espècies afins, tot i que en zones degradades (com en el tram urbà de les rieres que pateix la “neteja” feta per l’administració, i que a la pràctica significa l’extermini de la rica vegetació de ribera autòctona) hi creixen canyars, roldors i esbarzers.
Finalment, pel que fa a la riquesa d’hàbitats, no hem d’oblidar els camps de conreu de secà i les plantacions d’arbres fruiters, presseguers i ametllers. Algunes de les masies del terme municipal segueixen actives. Cal destacar a la zona de l’Avall: Can Baiona, Can Llopard, Can Deu i Can Palet. A la zona de l’Amunt la més important és Can Planas, que a més de bons horts i camps de fruiterars té un camp de nogueres. A les zones d’horta properes a les rieres es poden trobar altres conreus. Cal fer una menció especial a les margenades de pedra seca que hi ha per separar els camps, ja que són un refugi per a plantes i animals, solucionen moltes pendents i eviten l’erosió del terreny quan plou. També es troba algun guaret que tot i ser ambients minoritaris actuen com espais de transició entre les masses forestals i les zones conreades, els marges amb vegetació de ribera i les zones urbanitzades.
Text i fotos Carme J. Huertas
