Històries de Corbera | La devoció de Corbera a Santa Magdalena (publicat a Trobar-ho Tot l'any 2013)
Segons una antiga llegenda, Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer es van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, que els va conduïr a les costes de la Provença on es vàren separar. Sant Llàtzer es quedà a Marsella on en fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a verges cristianes; i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma on va morir, romanguè durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat.
La tradició sobre la invenció de la imatge de la santa ens explica que durant la construcció d'uns altars a l'església de Santa Maria de Corbera, una humil serventa, de bon matí, acudí al pou del castell per tal de treure'n aigua; aquella vegada, la tasca li resultava més pesada que de costum, fins que en sorgir la galleda del pou va quedar corpresa en veure que, en lloc de l'aigua, hi havia una imatge. Aquesta sembla que hauria estat amagada allà pels anteriors residents del castell amb motiu de la invasió sarraïna, segles enrere, i se n'havia oblidat la seva existència.
Sigui com sigui, la història ens diu que l'any 1295 el Senyor de Corbera, Marimón de Plegamans, fundà una causa pia per tal que cremès, dia i nit, perpètuament, una llàntia a l'església de Santa Maria de Corbera a l'altar de Santa Magdalena. Donya Elionor, vídua de Joan II de Corbera i Senyora del Castell, aconsegueix, el 12 de novembre de 1487, el privilegi reial signat per els Reis Catòlics per la creació de la confraria de Santa Magdalena de Corbera. Les primeres dècades de 1500 i degut a la gran quantitat de pelegrins que pujaven a visitar a Santa Magdalena, es va construir un gran allotjament, conegut primer com a Hospitalitat de la Capella i desprès com a Casa dels Novenaris, Casa Nova i finalment Casal de Santa Magdalena. Corbera de Llobregat i la devoció a Santa Magdalena va omplir d'exvots tota l'església fins al punt de que el 30 d'abril de 1602 es va formalitzar un inventari dels mateixos així com de les joies de la santa. Cal esmentar que la llegenda del viatge de Santa Magdalena va propiciar un arrelament de la gent de mar vers aquesta devoció.
Han passat molts i molts anys però aquella llàntia, que cremava per ordre d'en Marimón de Plegamans, encara resta encesa en el cor dels corberencs i corberenques que van voler que en fos la seva patrona.
Història, llegenda i tradició d'un poble vers la Verge, sota l'advocació de Santa Magdalena. Avui encara, dins dels actes de la Festa Major, la confraria i els seus devots celebren la novena i d'altres actes religiosos en el seu honor.
Text · Joan Renau i Turbau
Fotos · l'Abans i Trobar-ho Tot
