Històries de Corbera | La Llegenda del Bandoler (publicat a Trobar-ho Tot l'any 2012)
En Jeroni Pau i Miquel era un pastor que tenia l'orri de les ovelles al costat de Can Dispanya, a un extrem de l'era de Sant Ponç. A les vesprades d'estiu, a la fresca, i al costat de la llar de foc les nits d'hivern, feia petar la xerrada amb un monjo del Monestir. Eren molt amics i s'intercanviaven les vivències pròpies.
Però un mal dia un jove noble sense escrúpols, fent valer la seva condició i aprofitant-se del poder que representava i de les lleis que sempre anaven contra el més dèbil, li va robar la muller al pastor. Aquesta, anys més tard, va morir de pena i d'amor vers el seu marit. El noble en qüestió era el fill de l'Oller de la Costa, membre de la cúria del Baró de Corbera. En Jeroni va perdre la raó. Abandonà el ramat i el repòs de Sant Ponç, per convertir-se en bandoler. Ja no era en Jeroni Pau i Miquel. Havia nascut l'Arengada, malnom degut a lo eixut del sèu caràcter però també a lo magre de les seves carns. Viu tan sols pensant en la revenja i poder acabar amb la vida del noble corberenc, per fer realitat el jurament que va fer sobre la tomba de la seva esposa.
Darrera d'ell i dels seus companys malfactors un reguitzell de crims, robatoris de masies allunyades, incendis de propietats, assalts a vianants... fets que van crear un nimbe de llegenda que l'acompanyava per serralades i valls de la comarca.
Aquell desembre era fred i plujós. Els bandolers descansaven sota unes alzines prop del Monestir de Sant Ponç. Uns metres més endavant, l'Arengada, recolzat en una olivera, contempla el Castell de Corbera, mentre una ganyota es dibuixa al seu rostre, presagi d'una tragèdia escrita des de molt abans. Era nit de festa al Castell. En Francesc de Corbera, el Baró, aplegava a la seva taula a l'alcalde del poble, n'Antoni Coll, junt als membres de la cúria, l'escrivà i l'agutzil. També hi havia el procurador fiscal, el sots-batlle, els membres del som-atén i els representants del comú del poble, anomenats jurats. De sobte un enrenou considerable. Els bandolers s'apoderen del Castell per la força, entrant al menjador, i l'Arengada, al mig d'un bany de sang, acaba amb la vida del fill d'Oller de la Costa.
Es detingut, jutjat i condemnat a mort a la forca. El bandoler, de mirada perduda, darrera de la reixa del finestral de la presó del Castell, endevina més que veu, per la boira mullada que cau damunt dels boscos de l'entorn, el vell monestir de Sant Ponç. Els sorolls del silenci omplen el seu cor.
Era el 17 de desembre de 1.571 quan en Jeroni Pau i Miquel, més conegut per l'Arengada, va ser penjat a la forca, al Coll Roig. Diuen que va demanar un capellà abans de morir. Hores més tard restava penjat a la forca, sense vida, amb una espardenya fora el peu i bressolat pel vent fred de desembre.
El seu vell amic, monjo de Sant Ponç, amb llàgrimes als ulls, va demanar al Baró de Corbera el cos del bandoler que, segons la llei, hauria de seguir penjat fins que les aus rapinyaires acabessin amb les restes. Se l'endugué damunt d'un burret pel camí de Can Lluís, en silenci i resant un parenostre. Les paraules llatines s'enlairaven cap al cel.El va enterrar al costat de la seva estimada esposa i, malgrat havia caigut la nit damunt la serralada, es va sentir l'esgarrifós crit d'un corb que volava molt alt pels cims de Corbera.
Text · Joan Renau i Turbau
Fotos · l'Abans i Trobar-ho Tot
