logo trobar-ho tot

Història | història del poble de Pallejà i la urbanització de Fontpineda · enlace a versión en castellano

Història de Pallejà i Fontpineda

El terme municipal de Pallejà, amb una extensió de 8,41 km2, forma part de la vall baixa del riu Llobregat, emplaçat a la banda dreta del riu, encaixada dins de la Serralada Litoral i limitant amb les poblacions de Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Molins de Rei i Papiol.

Les restes d'una vila romana anomenada Ca l'Esplugues, situada a l'extrem sud del nucli urbà actual, prop d'un curs d'aigua anomenat la riera Fonda, indiquen que aquesta zona ja estava habitada en el segle I a.C. L'origen del nom de Pallejà provè del llatí, Pal·ladium, que volia dir casa de Pal·ladi. Al segle IX el municipi ès reconquerit pels Comptes de Barcelona en plena etapa carolingia. En aquell moment es forma l'actual nucli urbà al voltant de l'antiga esglèsia de Santa Eulàlia. Es formen els actuals carrers de Martí i Julià, Sant Francesc, Torres i Bages i Plaça Verdaguer. La primera referència escrita a l'existència del poble data de l'any 915.

L'any 1179 hi ha esmentada una primera torre o fortificació. També es documenta que dins del terme del Castell de Cervelló, des d'abans del 1257, hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló. El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà als Torrelles, senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys. Durant l'edat mitjana s'estenen els masos o cases de pagès aïllades per conrear les planes i turons.

El castell és el més destacat entre tots els masos que es conserven a Pallejà, tot i no ser ni el més antic ni el més gran. Ramón Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau el feu erigir, és un castell-palau d'estil de transició del gòtic civil al renaixement, l'any 1590 segons consta a l'escut de sobre el portal a la façana de migdia, adovellat i protegit per un matacà. El Castell passà als Sentmenat amb el matrimoni d'Elionor, filla de Ramon de Torrelles. A la segona meitat del segle XVIII, en temps de Carles III, quan hom construí la nova carretera general, el Castell fou convertit en hostal. El 1809, durant la Guerra del Francès, fou caserna del general Josep Manso i Solà i del seu batalló de caçadors de Catalunya. Posteriorment el Castell fou ocupat alternativament pels dos exèrcits. Finalment, però, les tropes del general Suchet ocuparen novament el Castell i el poble de Pallejà. Al segle XX pertanyia a Doña María de los Dolores de Chaves i Sentmenat, marquesa de Matilla. Quan aquesta morí, l'any 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana la comtessa de Múnter; aquesta darrera cedí part de la casa a la parròquia i del 1957 al 1972 es va convertir en Centre Catequístic Parroquial. Tambè s'hi van fer actes de caràcter cultural fins l'any 1995, quan es van iniciar les obres de consolidació i remodelació promogudes per l'Ajuntament que des de l'any 1992 era propietari tant del Castell com dels terrenys del voltant. El mes d'abril de 1999, a la diada de Sant Jordi, es va inaugurar la planta baixa i l'any 2002 va començar a funcionar la resta de l'edifici on actualment s'ubica la Regidoria de Cultura, diverses sales, el taller de música i la biblioteca municipal. El Castell ès el Centre Cultural i Social de referència per a tots els pallejanencs i pallejanenques.

Text · Ajuntament
Fotos · Ajuntament i Trobar-ho Tot

  1. Cervelló
    història · informació · planells
  2. Corbera de Llobregat
    història · informació · planells
  3. la Palma de Cervelló
    història · informació · planells
  4. Pallejà i Fontpineda
    història · informació · planells
  5. Vallirana
    història · informació · planells